Resum i preguntes d’Aigües Encantades de Joan Puig | Selectivitat 2022

Llegeix les preguntes que et poden entrar a l’examen de Selectivitat sobre la lectura Aigües Encantades de Joan Puig. Anar preparat a la Selectivitat 2022 és important i les lectures obligatories són clau. A continuació podreu accedir a Aigües Encantades de Joan Puig amb preguntes i solucions. Les següents preguntes són exemples de preguntes que podrien entrar a l’examen de Selectivitat i les repostes que ha proposat la profesora del curs de català de PAM Learning. El millor resum i preguntes d’Aigües Encantades per la Selectivitat 2022. Estudia cada personatge i la simbologia de la lectura que entra aquest any.

aigües encantades selectivitat
Portada Aigües Encantades de Joan Puig

Segur que et preocupa treure bona nota a l’examen de català de la Selectivitat 2021. A Pam Learning t’entenem, es per això que t’ajudarem amb les preguntes de la lectura Aigües Encantades per a les PAU 2022. Prepara’t per l’examen més important de l’any amb els nostres cursos completament online:

Explora tot el que necessites de forma gratuïta per la Selectivitat a la nostra pàgina 😎

Accedeix gratis a possibles preguntes en PDF d’Aigües Encantades | Selectivitat

Primer de tot, el més important, tenir accés al llibre. Pots accedir a la versió digital en PDF del llibre Aigües Encantades de Joan Puig en el següent enllaç.

Resum d’Aigües Encantades | Selectivitat

1r acte 

L’obra comença a casa d’en Pere Amat i la seva esposa Juliana. La filla d’aquests, la Cecília, és el personatge principal. És una noia poc religiosa, i això causa un conflicte amb els seus pares.  

L’acte es desenvolupa amb diferents discussions entre la Cecília i els seus pares, amb la religió com a tema principal. La Cecília amenaça als seus pares d’anar-se’n si no accepten la seva manera de pensar, i el pare d’ella, l’amenaça dient-li que no acabarà la carrera i li cremarà els llibres i, gustosament, la farà fora de casa. 

El senyor Vergés, el mestre del poble, present en les discussions de la primera escena, suposa un suport per la noia. Enmig d’una discussió, apareix en Joan Gatell, alcalde del poble i espòs de la Trinitat, anunciant l’arribada d’un foraster que assegura portar solucions pel problema de sequera i que vol parlar amb l’alcalde, i decideixen anar a buscar al Mossèn Gregori. Aquest es posiciona en contra del foraster i les seves idees. 

La Cecília, en assabentar-se de l’arribada del foraster, el va a buscar, ja que havien sigut amics.  La Juliana i l’Amat es desesperen i s’indignen, perquè en rebre al foraster, l’abraça i el besa. El capellà demana un miracle que encarrili a la noia. 

2n acte 

L’escena comença al pati al costat de la casa del pastor Romanill. 

Està esperant al foraster, al qual ha ofert la seva casa perquè parli als veïns. Arriba Bartomeu abans de l’hora a la qual s’ha convocat la reunió I en aquestes arriba Mans, amic de Bartomeu. Aquests discuteixen per les seves diferències: uns republicans i els altres carlistes. 

Arriben Joan, l’alcalde, i Amat. Volen convèncer a Romanill que no faci la reunió amb el foraster a la seva casa. El pastor no es deixa convèncer i fa fora de la seva casa. 

Se senten veus fora: és l’alcalde amb un munt de gent. Entren a patolls al pati. Amat, entre ells, cridant, amb l’agutzil i més autoritats. I també amb ells el mestre, que es disculpa al foraster, diu que fa el que pot en aquesta problemàtica situació. 

El foraster diu que va venir en to de pau, però li han declarat la guerra. 

Finalment, deixen parlar al foraster i el presenten: un enginyer que ha viatjat molt, ha vist la misèria però també com sortir d’ella. Diu haver descobert aigües subterrànies, que són vives, reals, no encantades. Alguns aplaudeixen, però altres li criden.  

El capellà diu que el poble sempre ha sofert desgràcies de tota mena, i ara la sequera. Que no han de perdre la fe i sortiran d’això. Després d’aquestes paraules, comença a ploure. Tots creuen que és un miracle i volen tirar al foraster, al que Romanill s’oposa. 

Apareix la Cecília, amb els pèls esvalotats, i pregunta pel foraster. Llavors li conten que el poble se li ha posat en contra i ningú li ha defensat. 

3r acte 

Aquest acte es desenvolupa a casa dels pares de la Cecília, mentre continua plovent sense parar. 

La mare es lamenta per la situació: la gent del poble ha vist la Cecília despentinada i amb sang a la cara. El pare, en canvi, només vol que torni per imposar-li de nou les seves normes i tenir-la dominada.  

I arriba la Trinitat per consolar a la Juliana, donant-li esperança amb tot d’arguments religiosos. Tot seguit entra el Mossèn i, més tard, en Joan, entusiasmat de perseguir la gent mentre apedregaven al Foraster. Els hi diu que el Foraster tenia raó, que les aigües que segons tothom havia enviat Déu no solucionen el problema de la sequera. Després d’això, ell i la seva dona, la Trinitat, se’n van. 

I quan estan a punt d’anar a missa, arriba la Cecília, bruta i xopa. Diu que només vol canviar-se la roba i anar-se’n de casa per sempre. Llavors es discuteix amb el seu pare i ell li acaba pegant. A la mare li sap greu. La Cecília s’estima la seva mare, però li fa pena, com la resta de dones submises.  

És hora d’anar a missa i tots, menys la filla, marxen de casa. I és quan arriba el mestre Vergés. La Cecília està enfadada, ja que havia deixat sol al Foraster. Més tard arriba en Manso a donar-li un encàrrec a la noia de part del Batlle: el Foraster està malferit en un hostal. 

El mestre es declara a la Cecília, però ella decideix anar-se’n del poble per sempre, i això fa. 

Personatges d’Aigües Encantades | Selectivitat

Cecilia: Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Té les idees molt clares i és capaç de tot per a portar-les a terme. Es la filla d’Amat i de Juliana, des de petita va viure amb els seus pares, Cecilia i Amat, però va a anar a la capital a continuar els seus estudis, allí es va donar compte com lacreença en un Deu podia tapar els ulls a la gent i evitar que veiessin que en realitat la ciència podia triomfar sobre la raó. Aquesta noia està tota l’obraenfrontada amb el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. Éspartidària del foraster, per això al final se’n va amb ell.

Vergés: És el mestre del poble, des del principi comparteix les mateixes idees que la Cecilia, l’intenta fer canviar d’opinió respecte als seus pares però a la vegada li dóna recolzament a l’hora de posar els seus pensaments i sentiments al descobert. Al final de la novel·la Vergés demostra un afecte per la Cecilia.

Pere Amat: Marit de Juliana i pare de Cecilia. És un propietari rural. Ferm,autoritari, orgullós i partidari de la religió catòlica. Creu que la seva filla ha estat maleïda ja que al tornar de la capital tot el que ell l’havia inculcat havia desaparegut, està totalment en contra amb les teories que el foraster intenta demostrar al poble per acabar amb la sequera. Està al bàndol de Mossèn Gregori juntament amb Joan, amic i company. És molt estricte amb la seva filla. 

Juliana: És la mare de Cecilia i esposa d’Amat. Dona de mitjana edat.Intenta canviar els pensaments de la seva filla però d’una forma més moderada que la del seu pare, en certa part també està d’acord amb el que la seva filla diu, però darrera hi ha el seu marit i el Mossèn que intentaran canviar-la d’ idees. Al final de l’obra arriba a adonar-se de que la seva religió i les seves idees no son tan bones com ella pensava en un principi.

Mossèn Gregori: És el mossèn del poble. Tot ho justifica amb la religió, està totalment en contra de les idees de Cecilia i del Foraster, fa creure a la gent que son enviats del dimoni o simplement que intenten acabar amb la religió al seu poble. Intenta per tots els medis que Juliana es posi en contra de la seva filla i recolza les accions de Amat però evitant la violència. 

Joan Gatell: És el batlle del poble, està molt lligat a Pere Amat i al Mossèn,però és un dels pocs que es preocupen i escolten al Foraster, es mostra molt interessat en el que diu el Foraster respecte als Gorgs de la Verge. No és tant radical com Amat i més tard serà totalment diferent que ell en l’aspecte d’idees.

Trinitat: És la dona del Batlle i amiga de Juliana. En tot moment dona suport a Pere Amat respecte les decisions i els comentaris que fa sobre la seva filla. Fins i tot, a vegades, arriba a contradir les opinions i fets del seu marit Joan perquè estan en contra del pensament tradicionalista del poble

Examen d’Aigües Encantades | Selectivitat

Com sabeu, la prova consta de tres parts:

  1. Comprensió Lectora
  2. Expressió escrita
  3. Reflexió Lingüística

En aquest article t’explicarem com treure la millor nota a les preguntes de d’aigües encantades de la selectivitat 2022.

Comprensió lectora d’aigües encantades – selectivitat (4 punts)

Et posaran un text breu de la lectura de català per a la Selectivitat 2022 i tindràs varies afirmacions sobre la lectura i haureu d’indicar si són verdaderes o falses.

Pregunta 1

Aquesta pregunta val 0,5 punts i resta 0,1 per cada resposta incorrecte. Però podeu estar tranquils, ja que a pamselectivitat us ajudem a treure la millor nota amb el curs de català que hem preparat per a vosaltres.

Pregunta 2

Respecte al breu text sobre la lectura, us posaran cinc mots que poden funcionar com a sinònims d’altres cinc paraules de la lectura i haureu de relacionar-les. Aquesta pregunta val 0,5 punts i no resta, així que no et preocupis si t’equivoques en alguna.

Pregunta 3

Aquesta pregunta també conta 0,5 punts i està relacionada amb els pronoms febles, és a dir, us posaran dos oracions i, en negreta, us marcaran un pronom feble. Haureu d’escriure el referent del pronom feble marcat. 

La nostre professora, Sara Marugan, llicenciada en Filologia Catalana a la UAB, us ensenyarà tot el que pot entrar a l’examen de català de la selectivitat 2022 amb el curs complet: 

  • Teoria i resum dels pronoms febles
  • Exercicis dels pronoms febles
  • Test dels pronoms febles
  • Examen dels pronoms febles
Pregunta 4

Seguidament, i per 0,5 punts, us preguntaran una qüestió específica sobre el breu text de la lectura i tindreu un màxim de cinquanta paraules per explicar-ho. Haureu de llegir molt atentament el text, segur que us anirà genial!

Pregunta 5

L’última pregunta sobre comprensió lectora, és la que més compte… Val 2 punts i té tres subpreguntes. Són en relació a les lectures obligatòries de llengua catalana per a la selectivitat 2022: La plaça del diamant i aigües encantades.

Aquestes tres subpreguntes seguiran un mateix estil de pregunta, però canviarà depenent la lectura a la que es refereixi. 

Primerament, en un màxim de cinquanta paraules per contestar, us preguntaran una qüestió sobre comprensió lectora de la lectura. Probablement, us preguntaran sobre algun personatge de la lectura.

Les últimes dos preguntes van relacionades sobre vertader o fals, ja que us posaran unes cinc afirmacions i haureu d’indicar si son vertaderes o falses de les dos lectures: La plaça del diamant i aigües encantades.

Pots estar tranquil, ja que a Pam Learning oferim el curs de català per treure la millor nota de tall a les PAU 2022, on trobaràs un anàlisis de les dues lectures.

Expressió escrita La plaça del diamant – Selectivitat (3 punts)

La pregunta 6 consisteix en reescriure un fragment específic de la lectura mirall trencat que us posaran. S’haurà de canviar els temps verbals en passat per formes del present, per exemple. Aquesta pregunta val un punt. 

L’última qüestió sobre expressió escrita, s’haurà d’escriure un text ben estructurat de cent-vint-i-cinc a cent cinquanta paraules sobre el tema relacionat de la pregunta i, aquesta, val dos punts. 

Sembla difícil, però amb el curs de català de PAM Learning, serà tot molt més fàcil.

Reflexió lingüística La plaça del diamant Selectivitat (3 punts)

A la pregunta vuit, us posaran deu oracions en les que, hauràs d’indicar l’anàlisi correcte dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. Per a cada resposta incorrecte es descompten 0,1 punts.

Preguntes d’examen de Selectivitat d’Aigües Encantades

Quina és la temàtica principal de l’obra? [1 punt]

La temàtica principal de l’obra Aigües encantades és la lluita de la llibertat individual d’una persona davant la massa (la Cecília), i l’esforç per desfer-se dels lligams atàvics en què es troba encabida i que la mantenen unida a la tradició.

A través de quin element natural es formulen les dues actitud enfrontades a l’obra? Raoneu la vostra resposta i expliqueu en què consisteix cada una d’aquestes postures. [1 punt]

A través de l’element natural de l’aigua es formulen les dues actituds enfrontades a l’obra: el progrés i la visió tradicional. És per aquest motiu que es pot entendre la visió tradicional que té la família de la Cecília i el poble (un poble de la part alta muntanyosa, situat a la província del Tarragonès), que creu que amb moltes oracions i pregàries s’aconseguirà acabar amb la sequera que pateixen, cosa que la Cecília, la protagonista i partidària del progrés, pensa que la religió és un engany inútil que no deixa avançar l’arribada de l’aigua.

Per què el poble s’oposa a les idees de progrés que aporta el Foraster? Raoneu la vostra resposta. [1 punt]

En aquest drama teatral s’hi oposen les idees del poble i les idees del progrés. Els habitants del poble són tradicionals i conservadors, en canvi el Foraster té una visió regeneracionista i vitalista perquè ell proposa, d’una forma lògica, com acabar amb la sequera que pateix tot el poble i obtenir l’aigua a partir d’una canalització a través dels Gorgs de la Verge, que són molt propers. La gent del poble s’hi oposa perquè la Verge dels Gorgs és la seva patrona i no es volen desfer de les seves creences religioses, perquè sempre les han tingut molt present.

Expliqueu el doble enfrontament que experimenta el personatge de la Cecília? [1 punt]

El personatge de la Cecília té un doble enfrontament: el familiar i el social. D’una banda s’enfronta amb el seu pare, el cacic Amat, ja que té una necessitat d’independència de la figura paterna que ha anat adquirint per tenir una consciència ideològica de proposta de canvi, juntament amb la necessitat d’acabar amb la ignorància i el pes de la tradició, la qual cosa també es pot veure per la condició de no voler acceptar cap submissió social ni cap inferioritat que li imposin.

Per tant, tot partint d’un conflicte personal acaba esdevenint-se un conflicte social, en què ja no tan sols la Cecília lluita contra la seva figura paterna, sinó d’allò que ell representa essent el cacic del poble, és a dir l’immobilisme i el fanatisme religiós.

Per què diem que la Cecília és el primer personatge femení “modern”? Raoneu la vostra resposta. [1 punt]

Penso que la Cecília representa el primer personatge femení “modern” perquè en altres llibres de l’època, la dona sempre apareix representada com a insignificant, estigmatitzada i al servei de l’home i, en canvi, en aquesta obra, la Cecília és una dona amb idees pròpies i que defensa la seva manera de pensar. Per tant, és una dona independent que es revela contra les idees tradicionals i per això podem afirmar que es tracta d’un personatge modern.

Expliqueu el concepte “enfrontament entre individu i societat” representat en l’obra? [1 punt]

El nucli del drama se centra en la lluita i l’enfrontament entre dues forces. En aquest sentit, Cecília i el Foraster serien, com altres protagonistes d’obres modernistes, els símbols de l’enfrontament modernista entre l’artista i la societat. Ells intenten desvetllar aquesta societat endarrerida, fer-la progressar, modernitzar-la. Però el poble els rebutja, els escarneix i els humilia. No accepten les propostes de modernització del Foraster i aquest ha de fugir del poble sota les pedrades i els insults dels seus habitants, que no se’l creuen i prefereixen anar a fer una processó i resar perquè plogui.

Quina relació té l’autor de l’obra amb el Modernisme? [1 punt]

Joan Puig i Ferreter va néixer el 5 de febrer de 1882, a la Selva del Camp, fill natural d’un ric terratinent que mai no el reconegué. La infància i l’adolescència de Puig i Ferreter transcorregueren al costat de la mare, a casa d’uns oncles més aviat benestants.

Mentre estudiava el batxillerat a Reus, als quinze anys, s’incorporà a la colla modernista de Josep Aladern. […] La primavera de 1899, després d’un intent de suïcidi a causa d’un amor frustrat, marxà a Barcelona. A Barcelona començà estudis de Farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis.

Segons l’estudiós Gallén, «Les dificultats econòmiques més les crisis sentimentals que patia, van precipitar marxar a França, acompanyat d’una institutriu francesa amb la qual hi mantenia relacions. Entre 1902 i 1904 va dur una vida de vagabund per França; posteriorment recull aquestes experiències a l’obra Camins de França, 1934.

Per aquestes dificultats econòmiques es relaciona Joan Puig i Ferreter amb la bohèmia negra o tràgica pròpia del moviment modernista, és a dir, un grup d’artistes i escriptors més mancats de recursos econòmics que es van caracteritzar per la marginació i la tendència a l’acràcia.

Feu un resum de l’obra. [3 punts]

En un poble de muntanya de la província del Tarragonès hi ha una gran sequera i tot el poble fa una processó, on preguen per la Verge dels Gorgs, la verge del poble, que es veu que una vegada va aparèixer d’uns gorgs i que li va dir a un pastor que si li construïa una ermita els donaria fe. Des d’aleshores el poble resa la verge perquè plogui. 

Mentre tot poble està pregant, la Cecília, la protagonista, i en Vergés, el mestre del poble que es vol casar amb la Cecília, són a casa dels pares de la noia parlant sobre les benediccions que fa el poble, que ells creuen que són supersticions sense sortida. 

Llavors, arriben els pares de la noia, en Pere Amat i la Juliana, que la comencen a escridassar perquè no ha assistit a les benediccions religioses mentre totes les noies de la seva edat hi eren. La Cecília, que només passava els estius al poble i durant l’hivern vivia a la ciutat amb una seva tia per fer estudis per ser mestra, tenia unes idees molt contràries a la religió. 

Ella creia que la religió no ho arreglava tot i per això contestava sempre amb els seus arguments utòpics als seus pares, que creien que estudiar a la ciutat la tornava boja. En aquell moment, en el poble, hi arriba un foraster, a qui mai l’autor li posa nom, que ve de la ciutat, que és enginyer i que coneix els medis naturals per acabar amb la sequera del poble: fer una canalització a través dels Gorgs de la Verge, però el poble no ho vol, perquè la Verge dels Gorgs és la seva patrona. 

Algunes persones, com ara el pastor, que no creu en la religió, o l’alcalde, que al principi no té les idees segures, però que al final es decanta per les idees del Foraster, van a escoltar-lo a casa de l’alcalde i el Foraster els explica la solució que té, però els que creuen en la Verge comencen a oposar-s’hi, sobretot el Mossèn Gregori, que diu que és Déu qui té la única solució perquè plogui. 

Justament després que el Foraster expliqués la solució a la sequera, comença a ploure i tot el poble el veu com un enemic i el comencen a perseguir i a tirar-li pedres. Per altra banda, la Cecília explica als seus pares, quan és a casa d’ells, que les dones també poden triar i manar i els diu que no vol estar més a casa seva i que marxarà definitivament. 

Al final de l’obra, a la casa, només hi queda en Vergés i la Cecília; aquesta última li explica que vol marxar amb el Foraster i anar a viure amb ell per sempre. En Vergés li ho intenta impedir, però li resulta impossible i la Cecília se’n va


Per accedir a més explicacions sobre la lectura i altres continguts de catalá pots consultar el nostre curs, T’ajudarà a treure la millor nota de llengua catalana a la selectivitat 2022. Trobarás tot el temari, resums i apunts ordenats amb exàmens resolts explicats amb vídeos per una professora experta.

Prepara’t per l’examen més important de l’any amb els nostres cursos completament online: